Les cares de Barcelona et proposa una visita a la ciutat com si fos la primera vegada. L'exposició no determina ni resumeix quina Barcelona és la més característica. Al contrari, planteja punts de partida (la gent, els missatges, les festes, els carrers i els edificis, les cultures) a partir dels quals el museu pretén que reflexionis i que dubtis.

La gràfica creada es mou en dos eixos principals: primer, separar visualment les àrees a través del color i els missatges tipogràfics que et situen ràpidament en el tema i segon, una trama de línies que interrelaciona les àrees i convida a un recorregut lliure igual que el que fas per la ciutat.

La comunicació realça el valor crític de l'exposició confrontant la idea preestablerta i la realitat de la ciutat.